Revue des langues romanes
La Renaissença d'òc se fond sus la redescobèrta dempuèi la debuta del sègle XIX d’un brilhant eiretatge literari, lo dels trobadors d’expression occitana de l’Edat Mejana e de lor influéncia durabla dins la poesia e la pensada europèas tota entièra. Aquesta redescobèrta e sa difusion dins los cercles sabents passava pels sabents del domeni occitan pel mestritge de lors pròprias aisinas de difusion, de discussion e de validacion scientificas. Aquò serà l’òbra de la Societat de las lengas romanicas, fondada en 1869 dins l’environament de l’Universitat de Montpelhièr, e que va pas daissar de defendre las posicions lingüisticas e istoricas del camp occitan sus la scèna dels debats filologics franceses, dominats per Gaston Paris e la revista Romania, que negan fins a l'existéncia d’autras lengas que la lenga nacionala, dins un contèxte d'ultranacionalisme general après lo traumatisme de la desfacha de 1870.
[imatge id=20320]La Societat montpelhierenca, que fòrça membres ne son actius al dintre del Felibritge, publica lo primièr numèro de la Revista de las lengas romanicas en 1870-1871. Totjorn activa uèi, representa tot lo long del sègle XX un organ de difusion poderós de las coneissenças e de las fonts sus l'eiretatge lingüistic e literari occitan tot en ajudant a crear una recèrca scientifica en domeni occitan, estructurada e reconeguda internacionalament. Tre lo primièr numèro que pareis en 1870-1871, la Revista s’inscriu dins la doctrina, arderosament combatuda pels filològs parisencs, de la continuitat entre la prestigiosa lenga de l’escrich de l'Edat Mejana, coneguda gràcias als milierats de tèxtes retrobats e editats, e la lenga contemporanèa, alara relegada a l’estatut de “patés”. Atal, tre son primièr numèro la RLR publica de tèxtes ancians mas tanben de tèxtes del Provençal Teodòr Aubanèl o del Carcassonés Achille Mir : Amb la Revista de las lengas romanicas, totes los grands escrivans contemporanèus de la renaissença occitana van d’ara enlà èsser coneguts e legits dins las universitats de França e d’Euròpa.